dimecres, 19 de març del 2008

Mans

Potser ja va sent hora que jo també faci alguna coseta. No tinc ni fotos ni vídeo per il·lustrar l'actuació de les Apsaras al festival BCN Raqs del 15 de març. Bé, tinc fotos de mail i a la pàgina personal de la Sahla ja es pot veure el vídeo. Però, la meva arma aquest cop és l'escriptura i no em vull allargar excessivament perquè sé que els textos no atractius no interessen. Així que intentaré ser el més breu possible.

Tot es va fer fosc. Quedava la llum del vestuari oberta i les llums de dos focus blancs que il·luminaven l'esceneri. Pugem, no pugem? Desconcert total perquè teníem moltes ganes de ballar, però no hi havia ningú allà que ens digués: "Endavant, noies, ja podeu!". La nostra il·lusió, i, els sempre benvolguts nervis, ens van a empényer a pujar les escales de l'escenari amb molt de compte i col·locar-nos allà al mig, davant de tothom i del silenci allargat. Les mans deixaven entreoberts els nostres ulls. Una mirada dedicada al públic, mig de misteri, mig d'alegria. La música no sonava. Ostres, però què passa? Els riures nerviosos s'apodaraven dels nostres cossos i aquella formació tribal tan precisa començava a decaure. Però, va, que soni la maleïda cançó. I, per fi, les primeres notes d'una melodia celta. Ja no hi havia marxa enrere. Les Apsaras ballaven al ritme de la seva líder, atentes als seus senyals, però gaudint de la màgia de l'escenari i del ball. Totes giràvem al mateix temps, com si de deu personalitats totalment diferents s'haguessin fusionat només en una. I cada cop gaudíem més i més... Tant, que des del fons de la sala se sentien aplaudiments que acompanyaven la música, aplaudiments que arribaven a les nostres oïdes i que cada cop es feien més fort. Aleshores, només erà possible l'entusiasme i continuar tirant de la nostra cançó, oferint-la a aquells espectadors.
Amb un somriure gran vam acabar la cançó. Més aplaudiments. Ens vam donar les mans i vam inclinar el tors per saludar el públic, però em vaig aturar amb els meus pensaments. Jo allà només notava caliu. Aquelles mans em donaven força i tranquil·litat. M'hi hagués quedat hores i hores. Em sentia Apsara, sentia una comunió amb el grup. Sempre m'havia sentit part de les Apsaras. Tanmateix, en aquell instant tan breu és quan ho vaig veure clar. Vam baixar les escales amb més pressa que abans i ens vam abraçar.



7 Comentários:

Anònim ha dit...

hola guapes!
m'alegra que haguessíu estat tant a gust ;) que us va semblar el bcnraqs?

per cert vareu estar estupendes i moltíssimes grácies una vegada més per haver estat aquell día tant mágic amb nosaltres :)

pel próxim bcnraqs ja tindrem algú que ens indiqui el pas des del principi del show pero estávem tant nervioses que hi ha coses que es inevitable s'ens escapesín!

al final tot va sortir molt bé i tothom va quedar molt content :) i aixó per ser el primer ens va fer molta il·lusió.

una abraçada enorme enorme enorme i espero tornarme a creuar aviat amb vosaltres sobretot per poder xerrar una mica!! jeje

quant pugui us penjaré les fotos i el vidio! sí en teniu envieunosles al bcnraqs!

petons**

Tanit ha dit...

La meva princessa!!! Les teves mans escriuen coses meravelloses, descrius tant be tot el que crec que totes sentíem en aquell moment... jo també em vaig sentir encara més apsara del que ja em sentia. Em creureu si us dic que, ara mateix, si no fós per vosaltres em tornaria boja perduda??? Les fotos i els vídeos es quedaran esmorteïts de tant que els miro i miro i miro... em fan sentir més viva que mai.. uf, que m'embolico!!
Espero que siguem capaces de mantenir viu aquest esperit, si us plau no el deixem marxar!!!
Petonets del teu sapito

Sònia - سونيا ha dit...

Ja saps que jo escric perquè ningú més ho fa... però ja no cal que escrigui res amb això tan maco que has escrit tú... això sí, sense demanar-te permis he afegit al teu relat el video de l'actuació... així ja està tot... Ens faltarà nomes la foto de grup que ens va fer la Maite..

Aich!! Que maco!!!

Sònia - سونيا ha dit...

Anita, se'ns va fer curt!!!! Tot es va acabar massa aviat, qui ho diria! Després dels nervis d'aquest dies i que una mica més i em tornes boja!!!

De moment no tenim fotos de l'actuació, a veure si ens pasen algunes!!!

Petons!

Brighid ha dit...

Ha estat tota una experiència, moltes sensacions, l'organització va estar molt be, dintre de les circumstàncies , el públic s'estava divertint i nosaltres estavem embuïdes per l'esperit tribal que aquella nit impregnava l'ambient...

Quina descripció tan "guay" Amina, jeje quina passada, jo tinc mono de tornar a sentir tot això en tan autèntica companyia...quan hi tornem?

Mua!

Brighid ha dit...

pd. jo tambe m'he mirat i remirat les fotos i el video deu ni dó les vegades...

mmmm que xulu....

Anònim ha dit...

HOLA!
jeje que gairebe et torno boja¿! perdona.. jeje a mi també s'em va fer curtíssiiiim!
tant amunt i avall i de repent després de tants mesos, ja aviem acabat de sopar, jeje

aixó sí! s'ha de repetir! us demano un petit favor... sí ens podríeu dir les coses que es podríen millorar pel próxim us ho agrairem molt!! :D

he vist que teniu fotos i vidios on els puc mirar?

un petonás!

pd; us he escrit un text esta a la web espero que us agradi ;)

  ©Template by Dicas Blogger.

TOPO