Per a tu, Sònia! T'estimem moltíssim!!!!!!!!!

He publicat aquesta entrada al bloc de les Zaghareets, però també em sento molt Apsara i estic segura que totes les Apsaras estaran d'acord amb mi! Així que el copio tal qual.

Ahir ja vaig deixar el post mig preparat, per penjar-lo de seguida avui a la tarda. Zaghareets i Apsaras, més alumnes de la Sònia, hem tornat a actuar i ha estat, com sempre, un enorme plaer. Aquest cop ho hem fet per celebrar el dia de la Dansa (la Sònia ha llegit un fragment molt maco sobre el que representa la dansa) i ho hem pogut fer, a més a més, al nostre poble: Gavà. Cal afegir que per un cop hem tingut un escenari gran i espaiós!!!!!

Quan sortim de fer una actuació sempre sortim amb la idea: "Ostres, ho podria haver fet més bé. M’he equivocat en aquest pas i en aquest altre…" Fins i tot, ens feliciten per la feina feta i nosaltres sempre diem que no n’hi ha per tant, que hem comès molts errors. Aquest cop no ha estat una excepció, però, i aquí ve l’afegida a aquest post que ja estava mig escrit, hem pogut gaudir d’una sensació de tranquil·litat a l’escenari, potser perquè eren les cinc de la tarda i m’he pogut adonar, si bé ja ho sabia, que l’artífex de totes aquestes sensacions, tot i que em negarà que no és així, és la meva professora, companya i amiga Sònia. Ella estava allà al davant lluitant per totes nosaltres, ho ha organitzat ella sola, ens ha aconsellat i, fins i tot, fet el vestuari i ens ha encomanat el seu entusiasme per la dansa. Ens ha donat el seu amor per la dansa per poder compartir-lo. Això ha fet que tot el pes, tota la responsabilitat passi per ella i, que, sovint, no ho pugui gaudir tal com voldria. Desitgem de tot cor que cada cop gaudeixis de les teves actuacions, perquè és un plaer autèntic poder ballar al teu costat.

Per si no n’hi hagués prou, quan he preguntat a la gent del públic que li havia semblat, m’han respost que es notava una unió de grup molt maca. M’agrada molt transmetre aquesta imatge.Un petonet ben gran a la meva habibati!